dijous, 5 de maig del 2011

Serveis

Serveis municipals (biblioteca, cap, ceips )

Cap 1 ,Mútua de Terrassa

Adreça : C/ Prat de la Riba, 20
08191 - RUBI
Telèfon : 935866700

Cap 2, Antón de Borja
 
Adreça : C/ Edison, s/n
08191 - RUBI
Telèfon : 93 5884555

Cap 3 , Sant Genís

Adreça : C/ Miquel Numany Campedrós, 11-19
08191 - RUBI
Telèfon : 93 6991729


Biblioteques


Biblioteca Mestre Martí Tauler

La Biblioteca Mestre Martí Tauler és un servei municipal públic i gratuït que ofereix a tos els ciutadans l’accés a informació, coneixement, cultura i lleure en diferents suports documentals.
Forma part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i des de l'any 2001, està integrada a la Xarxa de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO.
Com a espai polivalent, la Biblioteca Mestre Martí Tauler disposa de diversos espais com ara l'Auditori, la Sala d'exposicions, la zona infantil (amb aula per tallers i espai nadons de 0-3 anys), l'espai chillout...



Escoles d' idiomes

Chaplin's school S.L

 GROUP CHAPLINS                

Sant Jaume, 35
08191 Rubí (Barcelona)
   93 697 32 54
rubi@chaplins.org                          



Escola d'idiomas Espai d'idiomes


   93 587 29 29



Escola d'idiomes British house Languages

Pg. Francesc Macià, 47-4

08191 , RUBI , BARCELONA
   935889665










Escola d'idiomes Hello international school

Joan Maragall, 41-43
08191 , RUBI , BARCELONA
   935886022




Teatres

Teatre municipal la Sala

El teatre municipal de Rubí, La Sala, és el lloc on la música, la dansa, i el teatre són els protagonistes.
Una temporada estable de teatre, música i dansa, organitzada per l'ajuntament:
- Cicle "entre bambolines": obres de petit format.
- Una temporada de teatre amateur, organitzada per diferents grups de teatre de la nostra ciutat.
- Espectacles infantils i juvenils.
-Un cicle de cinema en versió original.
- Cessió d'espais.

 
Teatre municipal la Tal
 
  : 936970808 ·
fax 935885892 ·
e mail: tal@cialatal.com
 

 
 
Instal·lacions esportives
 
Camps de Fútbol 11
 
Camp de futbol de Can Fatjó


camp de Futbol de gespa artificial (zona esportiva Can Rosés)
 
camp de Futbol del 25 de Septembre

 
Pavellons, piscines i pistes d'atletisme
 
Pavelló poliesportiu (zona esportiva Can Rosés)


Piscina coberta i descoberta (zona esportiva Can Rosés)


Pistes d'atletisme (zona esportiva Can Rosés)
 

Pistes de Frontennis
 
Pista de frontennis Ca n'Oriol

Pista de frontennis Can Tapis



Pistes de petanca

Estadi de petanca Cova Solera

Pistes de petanca Santa Rosa
Pistes de petanca Vallès

La vinya

El Producte

El vi, dit d'una manera senzilla i planera, és el producte de la fermentació natural del Raïm. Cal tenir en compte, però, la concreció que aporta la seva definició legal que diu que és la beguda que resulta de la fermentació alcohòlica completa o parcial del raïm fresc o del most (OIV).

També és necessari apuntar una sèrie d'expressions que, en un context sociocultural, en ajuden a classificar què és i què no ha de ser el vi. Així doncs el vi és (entre altres coses):

- Un aliment
- Un plaer gastronòmic i sensorial
- Un fet cultural a la regió mediterrània
- Per algunes persones, una passió L'eix vertebrador d'una sèrie de            professions                                                                                                   
- Un fruit de la natura domesticat per l'home



Criança i envelliment

Un cop el vi està elaborat comença a evolucionar i mai deixarà de fer-ho. Objectiu important de tot elaborador és procurar que aquesta evolució sigui tan lenta com resulti possible, de manera que s'allargui al màxim la vida del vi.

Segons la varietat de Raïm, la collita i les tpecniques de vinificació és pot participar en el procés de creixement o evolució d'un vi, mitjançant sistemes de criança. És en aquest període quan desenvolupa bona part de les seves qualitats organolèptiques agafant forma i caràcter.

Criar el vi en bótes de fusta permet un contacte moderat amb l'aire a través dels porus de la fusta, cosa que porta una lenta i pausada oxidació necessària per al desenvolupament aromàtic. Principalment les transformacions que es produeixen són:

- Modificacions en el color: Per efecte de l'oxidació precipiten els pigments més vermellosos (antocians). Guanyen presència les coloracions més granatoses i en perden les més morades.
Els vins més tànnics queden coberts.

-Modificacions aromàtiques: Els vins perden duresa i arestes i s'arrodoneixen. Apareixen les aromes terciàries que hauran de combinar-se harmònicament amb les de la fruita sense eliminar-les. Notes aromàtiques típiques que s'incorporen són la vainilla, el coco, la nou moscada, la canyella, la fruita seca, o el fum. Es forma el buquet.

-Transmissió de tannins i greixos de la pròpia fusta que donen més cos al vi.


El cep

Per obvi que pugui manifestar-se, encara hi ha massa persones, inclosos molts professionals al nostre país, que sembla que no donin per fet que per obtenir un bon vi, fa falta, abans de res, disposar d'un bon Raïm que no tingui una qualitat general altíssima. El treball del celler serà importantíssim, però també serà en va si abans no s'ha fet molta, moltíssima feina a la vinya. En una paraula "Viticultura".

Poema del vi

L'ombra dels arbres sobre l'herba és teva
i el vi dins els cristalls encesos, blancs,
fill de noces terribles entre el sol i la terra.

Poema "Dolça sang"

De la muntanya, a la falda,

mireu com desperta el cep,
és un cep de massa boca,
prou xerraire i matusser.

Conta històries de joia,
de fantasma i patiment,
de conviure amb una gent,
ell diria: És que no hi toca!                                                               
Pagesos de mala lluna,
minsa corda, poca carn,
només queda treballar,
treure pa de la fortuna.

Mentre calla i reposa,
tot i la plana mirant,
es pensa que és un gegant
amb prou lluita de la grossa.

El pare dels tres raïms
massa grans per anar a escola,
que no volen emplenar
un xic més la seva bossa.

Un estiu massa pesat,
amb un sol escardalenc,
presumirà de gran rei,
com la pluja esquinçarà.

El cep treballant, de cor,
tot i perdent l’embranzida,
dóna per fruita l’amor,
dolça sang, plena de vida.

dimecres, 4 de maig del 2011

On som?

Rubí és una ciutat de Barcelona i la seva comarca és el Vallès Occidental.
Al 1860 hi havien unes 3.000 habitants,als 1930-1960 van arribar a 6.000 habitants i no va créixer molt per la guerra civil.
Ja las s.XX la població arribava a les 50.000 habitants.Els immigrants espanyols a Rubí ocupen el 32% de la població.

Districtes de Rubí:
1.Sant Muç,Castellnou,Can Mir.
2.Can Fatjó,Sant Jordi Park i Can Ximelis.
3.Ca n'Alzamora,les torres,25 de septembre i can Vallhonrat.
4.Rubí-centre,casc antic,ajuntament,etc.
5.Nord-Rubí,Serreta,Can Oriol,Can Roses.

6.El celler,el mercat,maristes,etc.

A Rubí es pot arribar de les següents maneres:


Transports intern:
A Rubí hi ha una gran varietat de transports,com:


·Autobusos públics de Rubí. 

Línia d'autobusos:
Línia 2-Can Vallhonrat-El Pinar  http://www.rubibus.com/archivos/horarios/L2.pdf
Línia 6-Rubí Sud-Pol.La Bastida http://www.rubibus.com/archivos/horarios/L6.pdf


Si voleu la llista de parades entreu al enllaç:


·Autopistes i carreteres:
-Autopista.
-AP-7
-AP-2
-C-16
 -Autovia.
A-2


·FGC: 

- (Pl. Catalunya - Terrassa Rambla)
- (Pl. Catalunya - Rubí)
·RENFE

·AVIÒ O VAIXELL: És pot arribar a Barcelona i  després buscar algun altre tipus de transport (autobusos,taxis,FGC,cotxe,etc.)

·Transports interns:
Per anar per la ciutat de Rubí no cal ni cotxes ni motos petites perquè els carrers són molts espaciosos però alguns són estrets o hi han cotxe aparcats que  dificultan el trafic. Jo crec que el millor transport per anar per Rubí és la bicicleta (si vols pel centre ),en canvi si vols anar per les afores és millor un cotxe.

Castellano
Rubí es una ciudad de Barcelona i su comarca és el Vallès Occidental.
En el 1860 habian unas 3.000 habitantes ,en el 1930-1960 llegaron a los 6.000 habitantes pero no creció mucho por culpa de la guerra civil.
Ja en el siglo XX la población llegaron a los 50.000 habitantes. Los immigrantes españoles ocupan el 32% de la población de Rubí.
Rubí és una ciutat de Barcelona i la seva comarca és el Vallès Occidental.

A Rubí se  puede llegar por las siguientes formas: 

·FGC. 
- (Pl. Catalunya - Terrassa Rambla)
- (Pl. Catalunya - Rubí)
· Barco i avión.
 Se puede llegar a Barcelona i despues buscar algun otro tipo de transporte (autobuses,taxis,tren''FGC'',coche,etc.)
·Renfe.

·Autopista. 
-AP-7
-AP-2
-C-16
·Autovia.
A-2
 ·Transportes internos:
Para ir a la ciudad de Rubí no cal ni coches ni motos porque les calles són muy espaciosos pero algunas són estrechas o hay cotxes aparcados que dificultan el trafico.Jo creo que el mejor transporte para ir por Rubí es la bicicleta (si quieres ir por el centro),en cambio si quieres ir por les afueras es mejor el cotxe.

Frances:


Rubí is a town of Barcelona and theValles Occidental  is her region.
In 1860  there were at about 3.000 inhabitants, in 1930-1960 came to 6.000 inhabitants but didn't grow more because of the civil war.In the XX century the population arrive to 50.000 inhabitants .The spain immigrants ocuped the 32% population of Rubí.
You can arrive to Rubí in these forms:

- (Pl. Catalunya - Terrassa Rambla)
- (Pl. Catalunya - Rubí)
· Boat and plane.
Can arrive to Barcelona and after you can search some other transport (bus,taxi,train''FGC'',etc.)



English:

Rubí is a town of Barcelona and theValles Occidental  is her region.
In 1860  there were at about 3.000 inhabitants, in 1930-1960 came to 6.000 inhabitants but didn't grow more because of the civil war.In the XX century the population arrive to 50.000 inhabitants .The spain immigrants ocuped the 32% population of Rubí.
You can arrive to Rubí in these forms:
· Train.
- (Pl. Catalunya - Terrassa Rambla)
- (Pl. Catalunya - Rubí)
· Boat and plane.
Can arrive to Barcelona and after you can search some other transport (bus,taxi,train''FGC'',etc.)
 
·Renfe.

·Highway. 
-AP-7

-AP-2

-C-16
 A-2


Història

Primers pobladors
La Riera de Rubí ara fa milers d'anys, va convidar els homes i les dones del Neolític a instal·lar-se al turó de Can Fatjó i a la Serreta. Milers d'anys després, els seus hereus es van arrelar en aquesta terra.
En arribar el segle IV a C, els ibers van construir els seus poblats al turó de Can Fatjó i al del Castell, des d'on van poder veure com els romans arribaven a la península. Testimonis d'aquella època són l'estel·la ibèrica i el forn iberoromà de Can Fatjó. 
Durant la romanització, l'assentament de Can Fatjó esdevingué un nucli estable i pròsper amb edificis públics. Hi havia finques agràries dedicades sobretot al conreu de la vinya i a l'explotació del vi.
Edat Mitjana

La primera referència escrita que ens parla de Rivo Rubeo, l'actual Rubí, data de l'any 986. En aquesta època s'aplega, a l'empar del Castell del turó de Sant Genís i al voltant de l'església de Sant Pere, tota una comunitat. L'any 1233, el senyor Berenguer de Rubí obté l'autorització del rei Jaume I per aixecar un nou castell: el Castell de Rubí. El Castell del turó de Sant Genís queda, així, definitivament abandonat.
Al segle XIV els rubinencs van poder escollir el seu primer batlle reial, Pere de Xercavins. En aquests moments comença a perfilar-se el nucli urbà de Rubí. Durant els segles XVI, XVII i XVIII, Rubí va continuar essent un petit nucli amb poca població esquitxat de masos i masies.
Ciutat industrial

A mitjan segle XIX, les fàbriques tèxtils van instal·lar-se al costat de la riera i van compartir protagonisme amb el món rural. El 1824 va aparèixer la primera fàbrica (La Llana), i encara van arribar-ne més, totes eren mogudes per l'aigua de la riera, fins que el 1897 l'energia elèctrica va il·luminar Rubí.

L'any 1919 es construeix el Celler Cooperatiu i alguns rubinencs creuen l'Atlàntic cap a Amèrica a la recerca de fortuna. Eren els 'indianos' que, en tornar a casa, construeixen algunes torres modernistes com la Torre Riba o la Torre Gaju del carrer de Xile. 
Amb l'arribada del tren elèctric l'any 1918 arriben també a Rubí els primers immigrants contemporanis. A principis de segle, l'activitat cultural i econòmica de la nostra ciutat és molt intensa. Es crea l'Esbart Dansaire de Rubí, el Museu de Rubí i l'Escola Montserrat, entre d'altres; també apareixen la Societat Agrícola, el Celler Cooperatiu, les Escoles Ribas i l'Agrupació Dramàtica Santiago Rusiñol. 
S'enceten uns anys marcats per l'arribada massiva d'immigrants del sud i per una nova embranzida industrial. I arriba la nit del 25 de setembre de 1962. Aquella nit, a més de perdre la vida molts rubinencs, a més de desaparèixer cases, fàbriques i horts, també va deixar d'existir aquell Rubí de racons tranquils i de llargues passejades.
Després de la rierada, la reconstrucció no es va fer esperar. Van aparèixer nous barris on fins aleshores s’havien aixecat les vinyes: el 25 de Setembre, Barri de les Torres, Rubí 2000, Zona Sud, El Pinar, Barri de Ca n’Oriol, La Serreta, Zona Nord, etc.
La indústria creix i les velles fàbriques s’expandeixen.

En Rubí havien moltísimes vinyes i anaven molts casadors, Hi havia una associació de casadors, venien de Barcelona, venia a casar al mosteralo de Rubí, venien a las 5 de la matinada al diumenge. Havien conills, perdius, palomo.Guineu, llops, tosso, mostela(manera de distracció per els conills), gat silvestrie, eriço, duc(caçador de ocells). 


Historia de les vinyes a Rubí


A Rubí també va arribar la vinya, Va arribar al segle XVIII i es va acabar al any 1950, la vinya de Rubí van pasar moltes etapes, una la filoxera, que era un insecte que es mejaven les branques de les plantes autobtones, va arribar amb les vinyes d'ameria ya que a les vinyes d'America no els hi afectava la filoxera, la filoxera havitava dins de les vinyes de  Amèrica i el que van fer, es el següent.
1.Agafaven el tronc de les vinyes d'Amèrica.
2. Agafaven els raims de la vinya de Catalunya la lligaven i creixia i teniem raïm de Catalunya.

Turisme



Ofertes de lleure


Sortir a prendre alguna cosa, anar a ballar, jugar, anar al cinema, al teatre,… Són activitats de lleure. I també coincideixen en el fet que molts d’ells i elles les han de fer fora de la nostra ciutat, ja sigui tant per manca d’oferta com també per desconeixement de les activitats i els recursos que tenen a l’abast.
Bars
C/ Joaquím Bartrina, 12, 08191 Rubí             
936 99 39 73       ‎
Categoria: Bar
"Bar para tapear, sobre todo por las noches, al mediodia hacen menú a 8 ..."
B

Plaça Catalunya, S/N, 08191 Rubí             
936 99 47 56       ‎
Categoria: Bar
"Servei molt amable"
C

C/ Joan Maragall, 38, 08191 Rubí             
936 97 32 38       ‎
D

C/ Sant Salvador, 12-14, 08191 Rubí             
936 97 15 01       ‎
E

C/ Margarida Xirgu, 8, 08191 Rubí             
935 86 24 95       ‎
F

C/ Torrent de L'alba, 7, 08191 Rubí             
936 97 55 31       ‎
G

Passeig Francesc Macià, 72, 08191 Rubí             
936 97 01 41       ‎
H

Avinguda Barcelona, 78, 08191 Rubí             
936 99 10 27       ‎
I

C/ Cal Gerrer, 4, 08191 Rubí             
936 99 50 10       ‎
J

C/ Prat de la Riba, 1, 08191 Rubí             
935 88 24 64       ‎

Restaurants

Don Peppone
www.donpeppone.com - C/ PENEDÈS, 4, Rubí -             
936 990 086      
Telepizza
www.telepizza.es - Prat de la Riba, 7, Rubí -             
935 883 335      
Pizzería la Tagliatella de Rubí
maps.google.es - C/ General Prim, 33, Rubí -             
935 873 535      
www.elbarn.com - C/ Alt, 3, Rubí -             
936 971 375  

www.elxamfra.cat - CR Terrassa, 7, Rubí -            
 936 996 336      

maps.google.es - C/ Joaquím Bartrina, 12, Rubí -             936 993 973      
http://www.gastronomialocal.com/ - Avinguda de l'Estatut, 1, Rubí -             935 874 100      

botigues a Rubí

A Rubí hi ha una gran varietat de tendes de tot tipus, perfumeries, de roba, sabateries, i llocs de joguines com el drim, pots pasar mold de temps en familia visitant tota la varietat de tendes que hi ha.




 HOTELS

HOTEL H2

Totes les habitacions de l'H2 Rubí inclouen internet Wi-Fi gratuït, aigua embotellada gratuïta i un TV de pantalla plana de 32 polzades. L'hotel es troba situat a 10 km de Barcelona i disposa d'un aparcament privat gratuït.
L'H2 Rubí és un hotel elegant amb habitacions espaioses i ben equipades. Les habitacions tenen parquet, caixa forta gratuïta i bany amb una dutxa gran. També inclouen aire condicionat, calefacció i assecador.
L'H2 Rubí està ubicat al polígon industrial de Ca n'Alzamora, dins de les àrees de negocis de fora de Rubí i Sant Cugat del Vallès. Està molt ben comunicat amb cotxe amb l'autopista AP-7.


Park sedo benestar hotel group

L'Aparthotel Park Sedó està situat en una zona tranquil·la del centre del Vallès, a pocs minuts de Barcelona.
L'aparthotel Park Sedó ofereix unes instal·lacions confortables i uns serveis de primera classe en un ambient agradable, amb espais oberts lluminosos i allunyat de l'estrès de la ciutat.
Habitacions de l'hotel: 43.



 Hotel Sant Pere II
Hotel Sant Pere II situat a l'entrada de la població de Rubí, va ser pioner de l'hostaleria a la comarca del Vallès Occidental. Disposa de 50 habitacions (individuals, dobles, matrimonials i adaptades per a minusvàlids), dissenyades amb un estil funcional però modern, amb molta il luminació ja que la majoria d'elles estan orientades a l'exterior. Les habitacions disposen d'aire condicionat / calefacció, wifi i ADSL gratuït, entre altres.
El restaurant combina la tradicional cuina mediterrània amb les últimes tendències culinàries.
L'hotel compta a més amb un saló divisible en dos per convencions que es configuren segons les necessitats del client i amb una capacitat variada des de grups reduïts fins a 100 persones.
Sant Pere II ofereix el màxim confort i benestar als seus clients en una atmosfera tradicional i elegant i amb un servei atent i personalitzat.


Cultura

1. Teatre municipal de Rubí (la sala)
 
El teatre municipal de Rubí, La Sala, és el lloc on la música, la dansa i el teatre són els protagonistes.
Una temporada estable de teatre, música i dansa, organitzada per l'Ajuntament.
- Cicle 'Entre bambolines': obres de petit format.
- Una temporada de teatre amateur, organitzada per diferents grups de teatre de la nostra ciutat.
- Espectacles infantils i juvenils.
- Un Cicle de Cinema en versó original.
- Cessió d'espais.

Descomptes


Podreu gaudir de descomptes en l’adquisició de localitats de tots els espectacles (excepte dels espectacles familiars els posseïdors del Carnet Cultural Jove (fins al 50%), del carnet de soci de la Biblioteca Mestre Martí Tauler (fins al 25%), de la Targeta Verda i Blava de Pensionistes (50%)


Venda de localitats


Les localitats de tots els espectacles (excepte dels familiars) es venen al Teatre Municipal La Sala cada divendres, excepte els festius, a partir del 14 de gener, de 18 a 21h



2.Mixing Color


És un festival de hip hop que es celebra el 3 de juliol a l’escardivol, en el qual  es fa un concurs de grafitti el carrer de la riera  al carrer de l’escardivol des de les 10 del mati fins  les 3 de la matinada  i es fa   un skatepark i un  concurs de brakedance,  i al final  de tot ve un “gran  publo i cooking banana” grups de hip hop de  Rubí 






3.Danses popular

 Sardanes:Es una dansa popular catalana i és el ball nacional de Catalunya. Es balla en cercle seguint la música interpretada per una  cobla . El nom pot fer referència tant al ball com a la música.




Dites  o refranys 

A Rubí bones dones i bon vi 
Ets mes llest que una mostela

Festes popular

Cavalcada  dels reis
  
16:30Lliurament de la carta al Carter Reiall’Escardívol.
18:00Arribada de Ses Majestats els Reis d’Orient L’Escardívol. 
18:30Sortida de la Cavalcada de Reis,Recorregut: C. Joaquim Blume, C. Cadmo, C. Prat de la Riba, C. Rafael Casanova, C. Francesc Macià, Av. Barcelona, Rbleta. Joan Miró, Pg. Torres, Av. Can Cabanyes, Pg. Ferrocarril, C. Monturiol, C. Mare de Déu de Fàtima, C. Tres d’Abril, C. Milà i Fontanals, C. Bartrina, C. Lluís Ribas, C. Cervantes, Av. Barcelona, C. Francesc Macià, C. Montserrat, Pl. Doctor Guardiet.els caramels que es repartiransón aptes per a celíacs.La Cavalcada es retransmetrà simultàniament en llengua de signes per a persones sordes.



 Sant Antoni
la festivitat de Sant Antoni t és el 17 de gener, en plena “Setmana dels Barbuts” (juntament amb Sant Sebastià i Sant Vicenç), que, segons mana la tradició, porten barba perquè és la setmana més freda de l’any.

Com moltes ciutats de la comarca, s’ha industrialitzat i això ha fet que els participants en les rues de Sant Antoni ja no siguin rubinencs si no persones que ens arriben d’altres contrades de Catalunya i que s’hagi de desplaçar la festa del 17 de gener al darrer cap de setmana del mateix mes.


Festa mayor

La Festa Major de Rubí se celebra el cap de setmana més proper al dia 29 de juny dia de Sant Pere, patró de la ciutat. Els actes més tradicionals de la festa són el pago(El pregó és un discurs literari que hom pronuncia en públic en ocasió d'una festivitat o celebració.)la missa, cercavila(es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristia de la commemoració de l'Últim Sopar de Jesucrist..)sardanes,correfoc (és un joc o espectacle que es fa als carrers de les ciutats i pobles, on l'objectiu és evitar pirotècnica usada per diables) etc,etc.




 
4.Els gegants


. ELS GEGANTS ACTUALS: PRIMERA ÈPOCA (1971-1977). ELS REIS CATÒLICS
L'any 1956 el consistori pren l'acord d'adquirir una parella de gegants que serian estrenats el 29 de juny, diada de Sant Pere. Els treballs foren encarregats al Sr. Lamberto Escalé, propietari del taller El Ingeni de Barcelona. El cost d'aquests gegants fou de 1.775 ptes. (10,67 €) i el disseny de la indumentària fou realitzat per l'artista local Daniel Bas i la confecció de la roba per les dones de l'Escuela Hogar de la Sec  
ELS GEGANTS ACTUALS: SEGONA ÉPOCA (1984- ...) ROC I  PAULA 
  Arribem a finals de 1983 quan l'equip de govern municipal decideix recuperar els gegants. Amb aquesta finalitat es convocaren diverses reunions amb representants d'entitats, artistes, particulars, etc. En aquestes reunions es va estudiar la nova imatge dels entremesos, i així va sorgir la idea de crear una parella de catalans benestants, vestits de ball de gala, de finals del segle XIX. El disseny dels vestits fou encarregat a la figurinista de l'Esbart Dansaire de Rubí Maria Carbonell, a la vegada que també va dissenyar uns vestits nous per els capgrossos. El cost dels vestits i les joies fou de 300.000 pts. (1.803 €).


Castellers
Historia
 La seva història  començà una nit en una xerrada d’un bar qualsevol de la vila, on es reunien uns joves aficionats a l’astronomia i uns quants de l’esplail’Eixam), id’altres entitats de Cultura Popular i tradicional Rubinenca.Donat el moment creixent del món Casteller, se’ls acudí formar aquesta colla, anomenada  Els Castellers de Rubí,  tant mateix fou constituïda  el 20 d’abril de 1996, després d’unes quantes reunions


5.Iglesia de sant Pere .Fundador de la Escola Nstre. Sna de Montserrat Dr. Guardiet


Malgrat que la seva referència documental més antiga és de l'any 986, ens consta que existí anteriorment un temple preromànic, del qual s'aprofitaren elements, com es poden veure al finestral de ponent i al campanar. La plaça del Dr. Guardiet, ja estava ocupada a l'època romana, com han demostrat les excavacions i troballes arqueològiques fetes al llarg del segle XX. finals del s. XI es va reconstruir en estil romànic llombard, tal com podem veure a la façana de ponent.

El Dr. Josep Guardiet i Pujol nasqué l'any 1879 a Manlleu. Estudia eclesiàstics al seminari de Vic i es doctorà en Teologia . El 1917 va ser nomenat rector de la parròquia de Sant Pere de RubíLa seva forta personalitat i esperit de treball el varen portar a crear moltes associacions culturals: Concurs de Pessebres, el Casal Popular, l'Escola Montserrat, la Schola. El 1936 un escamot d'anarquistes foranis, amb la complicitat d'alguns rubinencs, cremaren l'església de Sant Pere i empresonaren el Dr. Guardiet. El 3 d'agost del mateix any va ser afusellat a l'Arrabassada.