El vi, dit d'una manera senzilla i planera, és el producte de la fermentació natural del Raïm. Cal tenir en compte, però, la concreció que aporta la seva definició legal que diu que és la beguda que resulta de la fermentació alcohòlica completa o parcial del raïm fresc o del most (OIV).
També és necessari apuntar una sèrie d'expressions que, en un context sociocultural, en ajuden a classificar què és i què no ha de ser el vi. Així doncs el vi és (entre altres coses):
- Un aliment
- Un plaer gastronòmic i sensorial
- Un fet cultural a la regió mediterrània
- Per algunes persones, una passió L'eix vertebrador d'una sèrie de professions
- Un fruit de la natura domesticat per l'home

Criança i envelliment
Un cop el vi està elaborat comença a evolucionar i mai deixarà de fer-ho. Objectiu important de tot elaborador és procurar que aquesta evolució sigui tan lenta com resulti possible, de manera que s'allargui al màxim la vida del vi.
Segons la varietat de Raïm, la collita i les tpecniques de vinificació és pot participar en el procés de creixement o evolució d'un vi, mitjançant sistemes de criança. És en aquest període quan desenvolupa bona part de les seves qualitats organolèptiques agafant forma i caràcter.Criar el vi en bótes de fusta permet un contacte moderat amb l'aire a través dels porus de la fusta, cosa que porta una lenta i pausada oxidació necessària per al desenvolupament aromàtic. Principalment les transformacions que es produeixen són:
- Modificacions en el color: Per efecte de l'oxidació precipiten els pigments més vermellosos (antocians). Guanyen presència les coloracions més granatoses i en perden les més morades.
Els vins més tànnics queden coberts.-Modificacions aromàtiques: Els vins perden duresa i arestes i s'arrodoneixen. Apareixen les aromes terciàries que hauran de combinar-se harmònicament amb les de la fruita sense eliminar-les. Notes aromàtiques típiques que s'incorporen són la vainilla, el coco, la nou moscada, la canyella, la fruita seca, o el fum. Es forma el buquet.
-Transmissió de tannins i greixos de la pròpia fusta que donen més cos al vi.
El cep
Per obvi que pugui manifestar-se, encara hi ha massa persones, inclosos molts professionals al nostre país, que sembla que no donin per fet que per obtenir un bon vi, fa falta, abans de res, disposar d'un bon Raïm que no tingui una qualitat general altíssima. El treball del celler serà importantíssim, però també serà en va si abans no s'ha fet molta, moltíssima feina a la vinya. En una paraula "Viticultura".
Poema del vi
L'ombra dels arbres sobre l'herba és teva
i el vi dins els cristalls encesos, blancs,
fill de noces terribles entre el sol i la terra.
Poema "Dolça sang"
De la muntanya, a la falda,
mireu com desperta el cep,
és un cep de massa boca,
prou xerraire i matusser.
Conta històries de joia,
de fantasma i patiment,
de conviure amb una gent,
ell diria: És que no hi toca!
Pagesos de mala lluna,
minsa corda, poca carn,
només queda treballar,
treure pa de la fortuna.
tot i la plana mirant,
es pensa que és un gegant
amb prou lluita de la grossa.
El pare dels tres raïms
massa grans per anar a escola,
que no volen emplenar
un xic més la seva bossa.
Un estiu massa pesat,
amb un sol escardalenc,
presumirà de gran rei,
com la pluja esquinçarà.
El cep treballant, de cor,
tot i perdent l’embranzida,
dóna per fruita l’amor,
dolça sang, plena de vida.

felicitats al grup per la seva tasca enhorabona campions
ResponEliminaloula